L’edifici va ser adquirit fa uns anys per una empresa neerlandesa, la qual no va renovar els contractes de la majoria dels residents que hi habitaven.
Xavier Olivé és l’últim resident d’una finca al número 347 del carrer de la Diputació, al barri de la Dreta de l’Eixample. Després que una empresa neerlandesa comprés l’edifici i no renovés els contractes dels altres llogaters, Xavier es troba sol, envoltat majoritàriament de propietats adquirides per estrangers, moltes d’elles destinades a lloguer. Xavier lamenta que els canvis han afectat la seva vida quotidiana, destacant la pèrdua de la convivència amb els veïns i la seva soledat en aquest entorn transformador.Encara que la situació el entristeix, Xavier es nega a marxar, conscients que en el futur podrien intentar complicar-li la vida, tot i que contractualment no poden desallotjar-lo. No obstant això, assegura la seva determinació a resistir fins al final, subratllant la seva profunda arrelament a Barcelona i a l’Eixample. Al mateix temps, es descriu una situació similar a l’edifici del carrer de la Diputació, 333, amb quatre veïns que veuen com els seus entorns es transformen cap a habitatges de luxe.Aquest fenomen de gentrificació a l’Eixample ha inspirat l’escriptor Ferran Escoda, que va escriure la novel·la ‘Últims dies a l’Eixample’, explorant el procés de solitud d’un home enmig d’un barri que es buida dels seus residents antics, una realitat que esdevé cada vegada més present al centre de Barcelona.